Mallorcàlia

El català: una porta oberta

mallorcalia | 27 Febrer, 2009 21:35

Un amic mallorcalià ens conta que un jove immigrant el va aturar pel carrer per demanar-li una adreça. El nostre amic li va respondre en català: «Mira, has d’anar tot dret, però és una mica enfora, a més de vint minuts caminant...» Per la cara de sorpresa del jove, el nostre amic va pensar que no l’havia entès.

Però aquest temor es va dissipar tot d’una: «Vint minuts?», va exclamar el jove, en mallorquí i amb un somriure a la cara. «Sí, potser et convindria agafar l’autobús o un taxi», el va aconsellar el nostre amic. «Un taxi? No, no... M’agrada caminar... Moltes gràcies.» El jove va continuar pel carrer que li havia indicat el nostre amic. De sobte, però, es va aturar i es va girar cap a ell: «M’agrada sentir mallorquí. És més d’aquí, no? Més normal.» Aquell comentari va servir per reprendre la conversa mentre tots dos feien part del camí plegats. «Tu el parles molt bé. Com l’has après? Has anat a classes?», li va demanar el nostre amic. «No, amb amics...», va respondre el jove. La conversa va fluir amb cordialitat. Va resultar que el jove era del Senegal i que feia vuit anys que vivia a Mallorca.

Fixau-vos en el significat que pren aquí mantenir l’ús de la nostra llengua: parlant en català al jove immigrant, el nostre amic venia a dir-li: «Et consider mallorquí i, per tant, et tract com tractaria qualsevol altre mallorquí.» El somriure cordial que es va dibuixar en el rostre del jove senegalès o la necessitat de comentar-ho (el mallorquí «és més d’aquí, no?») són indicis que aquella situació el va sorprendre de manera positiva. Segurament va experimentar —qui sap si per primera vegada— que deixava de ser tractat com un immigrant i que era tractat com un més d’aquí.

Sovint ens inflen el cap amb la idea que la llengua no ha de ser una barrera (un argument que, curiosament, apliquen al català els qui converteixen en murs infranquejables les llengües que diuen universals). Heus ací, en canvi, un exemple que la nostra llengua és precisament tot el contrari: una porta d’entrada que obre el pas a l’arrelament i a la integració. A sentir-se d’aquí.

Comentaris

Molt bo!

Veu Pròpia | 18/03/2009, 21:56

Hola!!

Trobo a faltar una adreça de contacte en aquest bloc. La gent de Veu Pròpia us voliem demanar permis per a publicar alguns dels vostres articles.

Gràcies.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb