Mallorcàlia

Aquests dies s’ha presentat a la premsa la campanya «Ara és la teva. Parla en català», promoguda pel Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Ens alegram que aquestes tres institucions hagin decidit coordinar esforços. I ens agradaria poder felicitar-les pel bon resultat d’aquesta coordinació. Però, francament, vist el que es va presentar l’altre dia a la premsa i el que podem veure aquests dies pels carrers, ens temem que haurem de reservar la nostra felicitació per a una ocasió millor.

La campanya consisteix en una sèrie d’anuncis que es difonen a la premsa, a través de tanques publicitàries i mitjançant diversos productes de marxandatge (gorres, camisetes, etc.). L’eslògan central (i no sabem si únic) de la campanya és «Ara és la teva. Parla en català». És un eslògan que trobam poc encertat. I intentarem explicar per què.

La primera part juga amb el doble sentit de l’expressió «ara és la teva». Els ciutadans que pensam que, efectivament, el català és la nostra llengua entenem que el missatge que ens volen fer arribar és: «ara ha arribat la vostra oportunitat, el moment tan esperat de poder emprar el català sense entrebancs sempre que vulgueu». Però els mallorcalians no hem notat cap canvi significatiu que ens faci pensar que ara això és així. I, és clar, la realitat no deixarà de ser com és perquè un eslògan publicitari proclami com ens agradaria que fos. D'altra banda, què deu voler dir, aquest ara? Quina és la diferència entre ara i abans? Hi ha hagut cap canvi qualitatiu remarcable en la política lingüística del Govern de les Illes Balears, per exemple, que faci pensar que ara resulta més fàcil emprar el català que abans? O aquest ara vol dir, simplement, «ara que governam nosaltres, els qui defensam la llengua»? L'experiència d'aquest darrer any ens ha demostrat, ai las!, que el fet que governin els defensors de la llengua no és necessàriament una garantia de gestió política eficaç a favor de la llengua i dels qui la parlam.

L'altre sentit de l'afirmació deu anar adreçat a les persones que consideren que la seva llengua no és el català, sinó una altra. Els mallorcalians ens demanam com deuen rebre el missatge, aquestes persones? Si s’hagués expressat d’una altra manera, més com un oferiment a compartir, els qui parlen altres llengües podrien haver-se sentit convidats a incorporar el català al seu bagatge personal, al costat de l’altra llengua o les altres llengües que tenen per pròpies. En canvi, l’eslògan de la campanya («ara és la teva») sona tan impositiu i excloent, que sembla més aviat un intent d’intromissió institucional en la vida privada dels individus. Una intromissió que en el millor dels casos serà rebuda amb indiferència.

Però segurament la part més criticable de l’eslògan és la segona: «parla en català». El publicista a qui se li va acudir no degué passar de primer de carrera, perquè tothom sap que fa dècades que en publicitat s’evita expressar de forma imperativa el comportament que es pretén induir en els individus. Des del «Beba Soberano!», dels televisors en blanc i negre dels anys seixanta, al «T’agrada conduir?», dels nostres dies, la publicitat ha evolucionat molt en les formes i en la sofisticació del missatge. Sembla, però, que els caps pensants de la nostra política lingüística no han passat de les estratègies de màrqueting de fa quaranta anys.

En definitiva, molts de recursos malbaratats en una campanya de contingut i objectius poc clars, amb un eslògan desencertat i que dubtam que tengui cap efecte sobre el comportament dels ciutadans o sobre la seva visió de la nostra llengua. Segons com, de fet, que no tengui cap efecte és el millor efecte que en podem esperar.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Tema

Text

El teu nom

Email

Web

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
• Traducció simultània a IB3... en castellà
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)

• General [3]
• Presentació i benvinguda [3]
• Fets i gent [12]
• Cartes que no lliguen [2]
• Llengua i política [19]
• Ditades de mel [0]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom