Mallorcàlia

Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)

mallorcalia | 12 Maig, 2008 10:08

A la pàgina web de la Direcció General que dirigeix Margalida Tous hi ha penjat un tríptic amb el títol El català sempre i per tot (sic). N’hi ha la versió catalana i versions en onze llengües més. El tríptic, que s’adreça als immigrants, conté algunes inexactituds històriques que clamen al cel, com quan diu que a partir dels anys 60, amb el boom turístic i l’arribada d’immigrants espanyols, «es va generalitzar l’ús del castellà entre tota la població». A part que això és fals, no sembla un argument gaire feliç per convidar els immigrants a aprendre el català i a usar-lo: «Si l’ús del castellà és general entre la població, quina excentricitat és aquesta de pretendre que nosaltres aprenguem català?», poden pensar, amb raó, els immigrants a qui arribi el tríptic.

Però la part més irritant del document és, precisament, la que apareix destacada a la pàgina web, que diu literalment:

«Pots usar el català a tots els àmbits: al carrer, als comerços, als mitjans de comunicació, en bars i restaurants... A més, és la llengua de l'administració, de l'escola i de la universitat. És útil a tota hora».

De quin país deu parlar, la senyora Tous, quan diu això? Perquè la nostra experiència ens duu a pensar que es tracta d’una afirmació rotundament falsa. La realitat és que els catalanoparlants tenim moltes dificultats, en la nostra vida quotidiana, per emprar la nostra llengua: al carrer, als comerços, com a consumidors de mitjans de comunicació, a bars i restaurants, a la consulta del metge, a l’administració de justícia, amb les forces de seguretat, a l’Administració perifèrica... i fins i tot a l’Administració autonòmica. L’obligació de la senyora Tous i del Govern del qual forma part (els ho deim per si encara no ho saben) és, precisament, treballar perquè aquestes dificultats desapareguin. Fins avui, però, no sabem de cap iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística que vagi en aquesta línia. I és evident que la realitat no canviarà perquè en un tríptic es proclami que és d’una determinada manera.

Són moltes les vies per fer que qualsevol ciutadà que viu a les Balears, independentment del seu origen, se senti convidat a aprendre la nostra llengua i a usar-la (el mateix tríptic conté alguns arguments encertats en aquest sentit), però no és honest (i pot acabar sent contraproduent) enganyar la gent amb missatges que falsegen la realitat.

Llengua i política | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Re: Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)

Caterina | 15/05/2008, 10:25

Mmm, molt interessant aquesta reflexió sobre el que caldria comunicar... Supòs que estam d'acord que s'han d'enviar missatges atractius. Però la veritat és que presentant aquesta situació idíl·lica és cert que la gent que s'hi senti atreta, quan l'arribi a conèixer, se sentirà enganada. D'altra banda, retratant la realitat només podrem atreure els que tenguin un punt de friquisme o d'esperit de sacrifici -com nosaltres ;-)-, mai el gruix de la població. Mmmm, un problema tan complex diria que no té una solució senzilla... I tanmateix el món de la publicitat segur que ho té solucionat, això. No és que me n'entengui gaire però crec que va de segmentar el públic destinatari i fer campanyes adequades al que cadascú vol sentir... Què en pensau?
PS. Enhorabona per aquesta web!

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb