Mallorcàlia

Personal sanitari i llengua... a Espanya

mallorcalia | 28 Abril, 2008 08:16

L'endemà de Sant Jordi, Gabriel Bibiloni va publicar a Diari de Balears un article ben interessant sobre l'ús del català al sistema sanitari. Deia el professor Bibiloni: «si els nostres hospitals es van poblant de metges i altre personal sanitari que no fan un ús efectiu, oral i escrit, de la llengua pròpia del país, estam construint una sanitat que priva la comunitat catalanoparlant del dret d'una atenció mèdica òptima, encara que només sigui perquè aquesta optimitat requereix el clima de comoditat i confiança que només es produeix quan metge i pacient es comuniquen en el mateix idioma. Consentirien una cosa diferent els hispanòfons de territoris monolingües allà en els seus països?»

I tant que no la consentirien; ni la consenten, de fet.

L'Estat espanyol, sempre vigilant a defensar els drets de l'únic grup lingüístic amb el qual s'identifica, tot d'una que ha vist que la importació de facultatius estrangers podia suposar algun entrebanc per al bon funcionament del seu sistema sanitari, ha fet els ajustaments necessaris a la seva legislació a fi de corregir la situació.

Vegeu, per exemple, la importància que el Ministerio de Sanidad y Consumo espanyol dóna a la qüestió a l'hora de regular l'accés a les places per fer la formació sanitària especialitzada (el conegut MIR), que els metges i altre personal sanitari han de rebre abans d'incorporar-se al sistema sanitari espanyol. Citam literalment de l'Ordre SCO/2705/2007 (BOE núm. 225, de 19 de setembre de 2007):

«Finalmente, la experiencia adquirida en anteriores procesos selectivos respecto al incremento de aspirantes procedentes de estados cuyo idioma oficial no es el castellano [...] ha determinado que en esta convocatoria se exija a dichos aspirantes un conocimiento suficiente del castellano, a fin de garantizar, a través de diplomas oficiales, que los adjudicatarios de plaza están en condiciones de adquirir, en el período limitado de tiempo en el que se imparte el programa formativo, los conocimientos, habilidades y aptitudes previstos en cada uno de ellos, mediante la adquisición progresiva de responsabilidades y la participación activa del residente en las actividades del centro en el que se esté formando. [...]

»3. Los aspirantes nacionales de estados cuya lengua oficial no sea el castellano, sólo serán admitidos a las presentes pruebas si acreditan un conocimiento suficiente del mismo [...].»

El Decret especifica, més envant, quins documents oficials serveixen per a acreditar els coneixements de castellà. Val a dir —i això és important— que el Decret no preveu que es faci cap prova prèvia a aquells aspirants que no puguin acreditar que saben castellà. Ni, per descomptat, preveu cap pla de normalització adreçat als metges no competents en castellà. L'Estat espanyol és molt més expeditiu a l'hora de regular la qüestió: exclou de la possibilitat d'integrar-se al sistema sanitari espanyol tothom que no acrediti dominar la llengua del grup lingüístic que l'Estat representa i protegeix.

Els mallorcalians no podem evitar sentir una enveja sana dels nostres veïns de ponent. No us passa també a vosaltres, a vegades, de desitjar ser com els espanyols i tenir, com ells, un estat al costat que vetli pels nostres drets i els nostres interessos?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb