Personal sanitari i llengua... a Espanya
mallorcalia | 28 Abril, 2008 10:16
I tant que no la consentirien; ni la consenten, de fet.
L'Estat espanyol, sempre vigilant a defensar els drets de l'únic grup lingüístic amb el qual s'identifica, tot d'una que ha vist que la importació de facultatius estrangers podia suposar algun entrebanc per al bon funcionament del seu sistema sanitari, ha fet els ajustaments necessaris a la seva legislació a fi de corregir la situació.
Vegeu, per exemple, la importància que el Ministerio de Sanidad y Consumo espanyol dóna a la qüestió a l'hora de regular l'accés a les places per fer la formació sanitària especialitzada (el conegut MIR), que els metges i altre personal sanitari han de rebre abans d'incorporar-se al sistema sanitari espanyol. Citam literalment de l'Ordre SCO/2705/2007 (BOE núm. 225, de 19 de setembre de 2007):
«Finalmente, la experiencia adquirida en anteriores procesos selectivos respecto al incremento de aspirantes procedentes de estados cuyo idioma oficial no es el castellano [...] ha determinado que en esta convocatoria se exija a dichos aspirantes un conocimiento suficiente del castellano, a fin de garantizar, a través de diplomas oficiales, que los adjudicatarios de plaza están en condiciones de adquirir, en el período limitado de tiempo en el que se imparte el programa formativo, los conocimientos, habilidades y aptitudes previstos en cada uno de ellos, mediante la adquisición progresiva de responsabilidades y la participación activa del residente en las actividades del centro en el que se esté formando. [...]
»3. Los aspirantes nacionales de estados cuya lengua oficial no sea el castellano, sólo serán admitidos a las presentes pruebas si acreditan un conocimiento suficiente del mismo [...].»
El Decret especifica, més envant, quins documents oficials serveixen per a acreditar els coneixements de castellà. Val a dir —i això és important— que el Decret no preveu que es faci cap prova prèvia a aquells aspirants que no puguin acreditar que saben castellà. Ni, per descomptat, preveu cap pla de normalització adreçat als metges no competents en castellà. L'Estat espanyol és molt més expeditiu a l'hora de regular la qüestió: exclou de la possibilitat d'integrar-se al sistema sanitari espanyol tothom que no acrediti dominar la llengua del grup lingüístic que l'Estat representa i protegeix.
Els mallorcalians no podem evitar sentir una enveja sana dels nostres veïns de ponent. No us passa també a vosaltres, a vegades, de desitjar ser com els espanyols i tenir, com ells, un estat al costat que vetli pels nostres drets i els nostres interessos?
Llengua i política | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
- Traducció simultània a IB3... en castellà
- Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
- Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
- Personal sanitari i llengua... a Espanya
- El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
- Personal sanitari i llengua
- “La plaça del Diamant”: quin guster!
- «También en asientos traseros»
- N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)