Mallorcàlia

Personal sanitari i llengua

mallorcalia | 12 Abril, 2008 22:34

Aquestes setmanes passades els responsables de l’IB-Salut varen negar-se a incloure un requisit lingüístic en les properes oposicions per fer feina de metge o d’infermer al sistema sanitari públic de les Illes Balears. Els mallorcalians consideram aquest fet molt greu, perquè perpetua una situació que massa sovint es tradueix en la conculcació dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Conculcació especialment greu perquè es produeix en unes situacions en què més que mai les persones necessitam poder-nos expressar i ser atesos en la nostra llengua. Reproduïm a continuació un testimoni contundent d’aquesta necessitat.

«Una vegada, fa devers dos anys i mig, vaig haver de recórrer a un hospital de la meva ciutat amb el peu torçat —em pensava que me l’havia romput. A urgències, a banda d’haver d’esperar quatre hores, vaig tenir la mala sort de ser atès per un metge espanyol, o que almenys parlava castellà. L’home es va limitar a mirar la radiografia i a balbucejar alguna cosa que vaig interpretar com un «no entiendo», «no veo nada». Li vaig fer una pregunta, però tampoc no vaig entendre la seva resposta.

»Davant aquella situació, amb el mal que tenia, vaig pensar que el millor seria demanar que em receptàs algun medicament per al dolor. Va acceptar la meva petició i em va prescriure una pomada antiinflamatòria. Vaig adonar-me que l’atenció que podia oferir-me aquell metge no aniria més enllà d’això.

»L’endemà vaig anar a parlar amb un amic metge. Li vaig mostrar la radiografia i li vaig explicar els símptomes que ja havia explicat al metge espanyol. Com que la qualitat de la radiografia no permetia veure res, el meu amic va començar a fer-me una sèrie de preguntes per aclarir l’origen dels símptomes. Sense gran dificultat, va substituir la prescripció per un antiinflamatori per via oral, una calça elàstica i repòs absolut. Òbviament, al cap d’una setmana ja feia vida normal!

»La diferència principal, objectiva, entre l’actuació del primer metge i la del segon és que, en el segon cas, vàrem parlar la mateixa llengua! Per això, la nostra relació metge-pacient (crucial en l’acte mèdic) va funcionar bé. El fet de parlar tots dos en la nostra llengua va permetre arribar a un diagnòstic de qualitat i determinar el tractament sense problemes. En l’altre cas, en canvi, vaig adonar-me que aquell senyor estranger no entenia el que li deia —semblava que sols no s’hi esforçava.

»És a dir, que per sobre de tot hi va haver una problema de llengua que es va interposar en l’exigència de rapidesa en la comprensió. He sentit més històries d’aquest tipus en circumstàncies més greus, especialment quan hi ha implicades persones majors i quadres clínics complexos amb diagnòstics que depenen en gran mesura del coneixement de factors històrics i d’informacions facilitades pel pacient o per la família.

»Davant això, m’inclín a pensar que, efectivament, la importació de metges estrangers no és sempre una bona solució. Al contrari, si no s’exerceix una forta pressió perquè els importats tenguin un bon domini de la nostra llengua, aquesta política és evidentment una mala solució, perquè afecta l’atenció prestada. En qüestions de salut, la qualitat passa molt pel diàleg. Per això la llengua és tan important en medicina.»

[Nota: Qui parla amb tanta claredat és un senyor de nom Álvaro Cidrais. On diu «la meva ciutat», heu d’entendre «Lisbona», i on diu «la nostra llengua», heu d’entendre «portuguès». El text és un resum traduït al català d’un article escrit en portuguès titulat «O poder da língua». Si teniu interès a llegir-lo complet en la llengua de Camões, feis clic aquí. Ens ha semblat interessant reproduir-ne aquests fragments perquè explica molt clarament com és d’important la llengua en la relació metge-pacient. I les necessitats d’un ciutadà portuguès de rebre una bona atenció mèdica en la seva llengua no són diferents de les necessitats que tenim qualsevol de nosaltres, ciutadans catalanoparlants. La diferència entre el senyor de Lisbona i nosaltres, allò que a ell li permet parlar tan clar i que a nosaltres ens deixa gairebé sempre muts, és que ell, a la seva ciutat, té una Praça dos Restauradores (de la independència de Portugal després de 60 anys de dominació espanyola), mentre que nosaltres tenim una plaça d’Espanya a cada ciutat i a cada poble del nostre país.]

Fets i gent | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (1)

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb