Mallorcàlia

El diumenge dia 22 de juliol llegírem a Diari de Balears un article de Miquel Payeras que ens va deixar perplexos. El periodista hi qüestionava la vigència del Decret 100/1990 (que regula els usos lingüístics a l’Administració de la CAIB i als organismes que en depenen). Tot l’article era un intent de justificar la política del PSOE en matèria de llengua en aquest inici de legislatura (amb la polèmica designació de Margarita Nájera com a portaveu del Govern o la renúncia a l’ús del català en les compareixences públiques dels alts càrrecs d’aquest partit, inclòs el president Antich). La tesi de Payeras és que, d’ençà de 1990, la societat de les Illes Balears ha canviat molt a causa de l’augment de població, fet que, segons ell, obliga a reinterpretar la normativa lingüística aprovada aleshores. Segons Payeras, el PSOE s’ha limitat a fer una interpretació d’aquesta normativa d’acord amb els nous temps, perquè és “un partit que vol ser percebut com a opció de Govern”.

Val a dir que el senyor Payeras basa la seva tesi en una premissa que és objectivament falsa, i que arriba a una sèrie de conclusions que són almenys qüestionables, perquè parteixen d’un partie pris que no li permeten concebre alternatives. En primer lloc, és fals que els ciutadans de llengua catalana siguem una minoria a les Illes Balears. Segons un estudi del Govern publicat recentment, les persones que consideram que el català és la nostra llengua continuam tenint un pes demogràfic superior al dels altres grups lingüístics, inclòs el castellà. Una altra cosa és que, en la situació actual, el català pugui arribar a semblar invisible, especialment a determinades zones de les Illes. Un exemple ben conegut de tothom: si a una reunió hi ha nou catalanoparlants i un que no ho és, al final resulta que tots deu es comporten com si fossin castellanoparlants. La presència abassegadora de l’espanyol als mitjans de comunicació i al món del comerç o dels negocis tampoc no afavoreix en absolut que es tengui una percepció real de la importància demogràfica de les persones de llengua catalana. (El mateix fet que la portaveu del Govern balear i altres responsables institucionals no s’expressin en català s’afegeix als múltiples factors que contribueixen a la invisibilitat de la nostra llengua.) Però la societat balear no és “majoritàriament castellanoparlant”, com diu el periodista; en tot cas, es mostra majoritàriament castellanoparlant perquè, ara com ara, els catalanoparlants ens veiem obligats a renunciar a l’ús de la nostra llengua en multitud de situacions, i per això pot arribar a semblar que som una minoria, com es pensa el senyor Payeras. Afirmar, com fa ell, que “la normalitat sociolingüística és aquesta, agradi o no” és donar per bona una situació que manté els catalanoparlants com a ciutadans de segona i negar la possibilitat que aquesta situació pugui canviar. Un discurs pseudoliberal molt proper al del Partit Popular, per cert.

En segon lloc, ens hauríem de demanar si els canvis demogràfics d’aquests darrers anys han de fer-nos qüestionar tots els valors en què es fonamenta la nostra societat. El senyor Payeras estaria disposat a renunciar, posem per cas, a la laïcitat de la vida pública o a la igualtat entre homes i dones si, per efecte de la immigració, arribàs a viure a les Balears una proporció significativa de persones que no compartissin aquests valors? Suposam que no. De la mateixa manera, quin sentit té qüestionar, per causa de l’augment demogràfic, l’objectiu “que el català, [...] com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a ser l’element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears” (exposició de motius de la Llei de normalització lingüística)?

La tesi del senyor Payeras parteix encara d’una altra premissa que consideram objectable: deduïm de les seves paraules que, segons ell, només els catalanoparlants tindríem interès per la nostra llengua, cosa que el fa descartar la possibilitat que les persones que integren altres grups lingüístics puguin assumir com un valor propi l’objectiu de (re)situar el català en els espais de la vida pública que li corresponen com a llengua històrica de les Illes (per exemple, en les compareixences públiques de la portaveu del Govern). L’experiència ens diu, però, que quan aquestes persones tenen l’oportunitat d’entendre quina és la situació, com s’hi ha arribat, per què calen mesures per corregir la deficitària presència del català dins la societat, etc., rarament hi mostren reticència o rebuig, ans al contrari. Uns polítics responsables haurien de tenir-ho present i fer pedagogia sobre la qüestió, en lloc de fer demagògia amb una política pretesament igualitarista —com la que Payeras atribueix al PSOE— que acaba perjudicant el grup més feble.

Durant els darrers quatre anys de Govern del PP s’ha fet un mal molt profund a la llengua de les Illes Balears: s’ha qüestionat la legitimitat dels avenços que s’havien aconseguit perquè el català anàs ocupant espais socials i s’han trencat els consensos que hi havia sobre la llengua. L’arrencada de legislatura fa pensar que ara el PSOE es limita a seguir la via que, a cops de matxet, el PP va obrir la legislatura passada. Una actitud decebedora, certament, però que tampoc no ens ve de nou. Payeras mateix ens dóna la clau per entendre-ho: el PSOE (o la seva sucursal balear) és un partit “nacional i no nacionalista”. I que sigui un partit nacional vol dir que, ben igual que el PP, l’única nació amb què s’identifica i que defensa de bon de veres és la nació espanyola de matriu castellana. Les altres realitats culturals i lingüístiques de l’Estat com a molt es toleren amb certa displicència. Les persones que formam part d’aquestes altres comunitats nacionals ho tenim ben magre si hem de confiar que cap d’aquests dos partits defensi els nostres interessos. Però bé: voldríem equivocar-nos i pensar que els actuals dirigents polítics de les Balears actuaran amb responsabilitat i avantposaran l’interès del país a l’interès del partit. Tenen quatre anys per endavant per demostrar-nos que en són capaços.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Tema

Text

El teu nom

Email

Web

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
• Traducció simultània a IB3... en castellà
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)

• Llengua i política [19]
• Fets i gent [12]
• General [3]
• Cartes que no lliguen [2]
• Presentació i benvinguda [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom