Mallorcàlia

Nou Govern, nova política lingüística?

mallorcalia | 14 Juliol, 2007 22:40

Com ens afectaran, als mallorcalians, els darrers canvis polítics que hi ha hagut a les Illes Balears? La política lingüística del PP durant aquests quatre anys ha estat tan nefasta, que qualsevol iniciativa en aquest camp podrà semblar un gran avenç. Però ho serà realment? Som optimistes per naturalesa i, a més, volem donar un vot de confiança als nous responsables de gestionar la cosa pública. Per això voldríem poder pensar que hi haurà canvis substancials, qualitatius, encaminats a garantir que les persones que volem viure plenament en català ho podrem fer sense entrebancs de cap mena.

Però aquests dies, el nostre optimisme inicial ja ha quedat entelat per diversos fets que fan témer que, per més bona voluntat que s’hi posi (i no dubtam que la gent del Bloc n’hi posarà), la política lingüística de les principals institucions (Govern, Consell, Ajuntament de Palma) es farà dins unes coordenades que no permetran el salt qualitatiu necessari per redreçar la situació.

Primera decepció: els òrgans responsables de la política lingüística han tornat a quedar vinculats a les àrees d’educació, cultura o patrimoni. El fet lingüístic és present arreu i, per això mateix, no té sentit circumscriure la política lingüística a l’àmbit de la cultura o de l’educació. La política lingüística ha de ser necessàriament transversal, i ha d’incidir en totes les actuacions de l’executiu. Quin sentit té, per exemple, que des de la Direcció General de Política Lingüística es faci una campanya per promoure l’ús del català a l’àmbit comercial, si després des de la Conselleria de Treball s’ofereixen cursos d’atenció al client sense tenir en compte l’aspecte lingüístic? Quin sentit té que des de Política Lingüística es donin subvencions per fer pàgines web en català, si després des de Presidència es continua pagant al senyor Bill Gates perquè al Govern s’empri la versió espanyola del seu programari? Quin sentit té que des de política lingüística es facin campanyes per modificar les actituds lingüístiques dels ciutadans, si després resulta que els alts càrrecs del Govern, amb el seu comportament lingüístic, contribueixen a reforçar les actituds que es volen canviar? Etc.

La segona decepció té a veure amb això que acabam de dir. Ens referim a la designació de la senyora Margarita Nájera com a portaveu del Govern. No perquè sigui castellanoparlant, evidentment, sinó perquè després de 34 anys de viure a Mallorca encara s’excusa per no expressar-se en català dient que no domina prou la llengua. “Lo importante es la comunicación”, manifestava l’altre dia en unes declaracions recollides a la premsa. Té raó: comunicar-se és el més important. Però la senyora Nájera s’oblida que la comunicació ho és tot: des del seu to de veu fins al color del vestit que duu, des de l’expressió de la seva cara fins a la seva actitud corporal. I, per descomptat, també comunica l’idioma que tria per expressar-se. Quin missatge transmet a la ciutadania la senyora Nájera (o la nova consellera d’Interior), incomplint l’article 4 del Decret 100/1990, segons el qual els alts càrrecs de l’Administració de la CAIB s’han d’expressar en català quan intervenen per cas del propi càrrec? Quina legitimitat tendrà el Govern, per exemple, per imposar una sanció a un establiment que incompleixi els articles lingüístics de la Llei de comerç (i que, per tant, no respecti els nostres drets), si els propis alts càrrecs se salten la normativa que regula els seus usos lingüístics? O és que per al PSOE del senyor Antich la legislació lingüística és paper banyat?

Si el PSOE vol tenir de portaveu al Parlament el senyor Diéguez (un valencià que fa prop de 30 anys que viu a Mallorca i que, així i tot, no en diu ni una en català), ja s’ho farà. Però a la portaveu del Govern de les Illes Balears tenim el dret d'exigir-li, com a mínim, que compleixi la legalitat vigent.