Mallorcàlia

El PP i la llengua: el misteri del pressupost minvant (fi)

mallorcalia | 22 Maig, 2007 23:04

Dèiem a l’article anterior que devers una quarta part del pressupost de Política Lingüística es destina al Cofuc. En aquest article mirarem d’aclarir com li han retut, al senyor Miquel Melià, les altres tres quartes parts (uns 12 milions d’euros en 4 anys)? A falta de les memòries anuals d’aquest departament (si qualcú sap on les podem trobar, li agrairem que ens ho digui), n’hem consultat la pàgina web. Se suposa que una pàgina web ha de ser el mostrador de totes les actuacions del departament corresponent, així que ens hem dedicat a navegar-hi una mica (cosa que podeu fer vosaltres mateixos pitjant aquí).

En primer lloc, ens ha cridat l’atenció la gran quantitat d’enllaços que remeten a publicacions, productes o iniciatives de l’any 2003 o anteriors, i que, per tant, s’entén que són atribuïbles a l’equip que dirigia Joan Melià i ja no compten com a despesa de la legislatura actual. La majoria dels enllaços dels apartats «Acollida lingüística i aprenentatge del català», «Difusió del català», «Jocs de llengua», «Llengua i terminologia» i «Publicacions infantils i juvenils» són de l’etapa anterior. Mantenir-los a la web deu ser una manera d’engreixar una pàgina que, si no, resultaria més aviat magra. (Si hi entrau, veureu que també l’engreixen repetint les mateixes actuacions a dos o tres apartats diferents.)

Un altre tret de la web de Política Lingüística és la intranscendència de la majoria d’actuacions que hi figuren: edicions de calendaris (de butxaca, de taula, de paret), de punts de llibre o d’agendes, concursos de redacció escolar, carta als Reis... N’és un exemple paradigmàtic, del caràcter intranscendent de les actuacions, l’apartat dedicat al món comercial: l’única iniciativa de Miquel Melià en aquest àmbit —fonamental en la nostra societat— ha consistit a editar cartells de rebaixes! Cap referència a mesures per fer complir la Llei de comerç, cap referència a ajudes per retolar els establiments en català o per etiquetar-hi els productes, cap iniciativa per formar lingüísticament el personal que atén el públic, cap campanya informativa o de conscienciació... Només cartells de rebaixes!

La web no conté referències a cap actuació adreçada a l’àmbit administratiu, ni als móns socioeconòmic o sanitari, ni a les relacions laborals; no hi trobam cap iniciativa adreçada al lleure o a l’esplai juvenil, ni als mitjans de comunicació, etc. En definitiva, no hi ha cap actuació que realment contribueixi a fer-nos més fàcil viure en català. Les poques actuacions del departament de Política Lingüística de cert pes (com la continuació de l’edició de les obres completes de Moll o Alcover, la coedició de les obres completes de Fabra, etc.) tenen un caràcter tan elitista i una incidència social tan minoritària que, per si mateixes, aïlladament, no justifiquen l’existència d’aquest departament. Dit altrament: no ens resultarà més fàcil viure en català pel fet de disposar, posem per cas, de l’edició de les obres completes de mossèn Alcover. Els erudits potser hi passaran gust i en trauran profit, però al gruix dels mallorcalians no ens resoldrà els problemes amb què topam cada dia quan volem emprar la nostra llengua. D’altra banda, una iniciativa que hauria pogut ser ben interessant, com és ara l’exposició per commemorar el centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, acaba transmetent la idea que la llengua és una cosa del passat, que interessava quatre lletraferits de fa cent anys, sense connexió amb el present ni cap projecció cap al futur. Val a dir que no descartam que sigui exactament el missatge que pretenien transmetre...

A l’apartat «Actuacions institucionals», s’hi fa referència a diverses campanyes de cinema en català (de Nadal, de Pasqua i d’estiu), bàsicament destinades al públic infantil (i, per la nostra experiència de pares, en horaris impossibles). Només se’ns ocorre qualificar de cínica la postura del Govern del PP en relació amb el cinema en català. Des de Política Lingüística ens n’ofereixen una almoina indignant, concentrada en determinades èpoques de l’any i restringida a un determinat públic (l’infantil). Per als adults, sequera absoluta de cap a cap d’any. Llavors encara tenen la barra de publicar uns anuncis amb la frase «Vine al cinema en català». Deu ser l’únic anunci publicitari del món que convida a consumir un producte que no existeix. Però el més greu i indignant és que la televisió pública de les Illes Balears, que seria un mitjà ideal perquè poguéssim veure cinema en la nostra llengua, només emet pel·lícules i sèries doblades al castellà (tot i que podria disposar de les versions catalanes de franc!) Jo ho hem dit: són uns cínics i se’n riuen de nosaltres.

La web es completa amb unes informacions sobre beques i cursos per a tècnics, unes dades sobre coneixements lingüístics procedents del Cens de l’any 2001 i una sèrie d’enllaços externs. (Hem descobert amb sorpresa, per exemple, que l’enllaç a la pàgina Rondalles de les Illes Balears, que pintava molt bé, està inactiu perquè no n’han renovat els drets d’autor, no sabem si per manca de doblers o per deixadesa.)

Si s’entén que la pàgina web de Política Lingüística reflecteix l’activitat d’aquest departament durant els darrers quatre anys, hem de demanar-nos, per força, què n’ha fet, Miquel Melià, dels devers 12 milions d’euros que ha administrat. Perquè és evident que les actuacions que apareixen a la web no costen això, ni prop fer-hi. És cert que aquest departament també s’encarrega de les proves de català que abans feia la Junta Avaluadora. I de tots és sabut que, després de la plantada dels examinadors de la JAC, l’any 2004, el senyor Fiol va haver d’augmentar generosament la retribució dels examinadors per captar-ne de nous, perquè els antics es varen negar a col·laborar amb el Govern del PP. Qui sap si la sagnia d’euros no s’escola darrere pagar examinadors, tot i que una notícia apareguda a la premsa recentment (Diario de Mallorca, 12/04/2007) fa pensar que la despesa tampoc no es justifica per aquí: segons aquesta notícia, els examinadors no havien cobrat la seva feina des de juny de l’any passat!

En definitiva, l’escassa productivitat del pressupost destinat per Matas a política lingüística, ja ben magre per si mateix, bé justifica que parlem de misteri del pressupost minvant. Potser no seria mala idea demanar al senyor Miquel Melià que, abans de deixar el càrrec, ens en faci cinc cèntims, de la seva habilitat per convertir en no res els recursos públics.