Mallorcàlia

El PP i la llengua: el misteri del pressupost minvant (segona part)

mallorcalia | 20 Maig, 2007 22:03

Dèiem a l’article anterior que el Govern de Jaume Matas ha dedicat una almoina ben magra a procurar que els ciutadans de les Illes Balears puguem viure normalment en català. També dèiem que sorprenia que poc que han retut a Miquel Melià els 4 milions d’euros que el seu departament ha rebut anualment de mitjana.

Hem de dir, d’entrada, que resulta difícil fer un seguiment de les actuacions de la Direcció General de Política Lingüística d’aquests darrers quatre anys, perquè ens ha estat impossible trobar-ne les memòries anuals, cosa que ens fa sospitar que no n’han fetes. Les úniques fonts d’informació que hem pogut consultar són la pàgina web del Govern i les notícies que han anat apareixent a la premsa.

Per exemple, sabem per la premsa (Diari de Balears, 2-11-2005), que devers una quarta part del pressupost de Política Lingüística es transfereix al Cofuc. És sabut que durant aquests quatre anys el Cofuc ha estat, sobretot, l’instrument de Jaume Matas i Francesc Fiol per ofegar financerament l’Obra Cultura Balear. Aquesta entitat privada ha organitzat i impartit cursos de català des dels anys seixanta. Som molts els mallorcalians que hem après a llegir i escriure en la nostra llengua gràcies als cursos de l’OCB. Idò bé, aquests darrers quatre anys el Cofuc ha tengut com a principal objectiu fer la competència directa a l’oferta de cursos de l’Obra, aprofitant la situació privilegiada que li dóna estar integrat a la Conselleria d’Educació i Cultura i gaudir de pressuposts públics. Deu ser l’únic cas en què el Govern del PP, tan liberal com diu ser, interfereix descaradament i de forma deslleial per fer la guitza a la iniciativa privada.

Recordem, així mateix, que, a l’hora de fixar el model lingüístic d’IB3, el Cofuc ha usurpat a la UIB la funció estatutària d’òrgan consultiu sobre la llengua catalana. No podem oblidar, tampoc, que el Cofuc és l’organisme que contracta i controla els assessors lingüístics d’IB3, de manera que els doblers que s’haurien de destinar a política lingüística al final resulta que s’aboquen a aquest pou sense fons que és la radiotelevisió de Jaume Matas.

En continuarem parlant...