Mallorcàlia

Aquesta situació jo també me l´he trobada, però quasi sempre, per no dir sempre, es soluciona al final parlant tothom amb la seva varietat de català. Fins i tot tenc un amic pepero de Barcelona, que sempre havia parlat castellà allà, i que s´ha fet catalanoparlant habitual en venir a Mallorca, tot i que continua parlant xava i continua sent pepero.

La reacció del porter que explicau jo crec que ve més motivada per la ideologia política que deu tenir el senyor (activisme lingüístic en contra de la unitat de la llengua)... de tot hi ha d´haver. Però la immensa absoluta de mallorquins catalanoparlants reconeixem com a germans de llengua (també amt diferents graus de germanor depenent de la ideologia político-lingüística de cadascú) als catalanoparlants del continent-

El primer cas no m'ha passat gairebé mai. Visc a Ciutat, i llevat d'alguns trets fonètics continuo parlant com un barceloní.

El segon ja és més complex de definir. Jo alterno totes dues llengües si començo la conversa, i si és l'altra persona qui la inicia, m'adapto al seu registre. Més aviat és una qüestió de cultura i educació, que solen deixar arraconats els prejudicis i "veritats" que de petits ens ensenyaven quan l'ensenyament es regia per l'ordre i la disciplina ( i en castellà).

Això ho he vist moltes voltes a Eivissa: una persona entra a una botiga. El dependent saluda en castellà, la persona li parla en castellà. Mantenen la seva conversa en castellà fins que per qualsevol cosa (sona el mòbil) s'adonen que són catalanoparlants i que han estat fent el ridícul. Això, malauradament, és habitual.

I jo he vist que mallorquins de Palma se saluden en foraster, continuen la conversa en foraster i, quan s'adonen pel que sigui que tots dos són catalanoparlants, continuen en foraster perquè ja s'han avesat a parlar així entre ells. No em direu que fer això no és de subnormals. Quina lògica té?

Benvolgut amic Antoni,
Gràcies pel teu comentari, que conté una observació molt interessant. Hem de dir-te, però, que ens ha semblat impropi i poc respectuós l’ús que hi fas del terme "subnormal". Esperam que entenguis la nostra voluntat de mantenir un to de respecte amb totes les persones i col·lectius, i et demanam que ho tenguis en compte en les teves futures aportacions al nostre blog, que esperam que siguin moltes.
Rep una salutació cordial dels teus amics de Mallorcàlia.

D'acord. La meva intenció no és ofendre la gent discapacitatada, que és digna de tot el respecte d'aquest món. Crec que m'heu malinterpretat. Jo em referesc als mallorquins que mantenen una actitud amb la llengua tan ridícula, als quals, si els he ofès, he de dir que no me'n pened gens ni mica. Gràcies.

Un altre punt és la possible contaminació del porter de marres amb tota aquesta ideologia gonella de pa sucat amb oli. Des d'instàncies om el Mundo es promociona un anti-principatisme que ratlla en el racisme. No heu trobat un d'aquests que us digui "pues ahora te hablaré en castellano porque sé que os jode"?

Doncs jo lamente molt dir-vos que això que li ha passat a la xiqueta del Principat en passa a mi quasi cada dia.
És ben fàcil que els mallorquins passen a parlar en castellà als dos segons, tot i adreçar-me jo a ells en la varietat dialectal de la meua llengua: el català. Tal volta a la gent del Principat no els passe massa a sovint, però els valencians ens trobem en eixa situació amb pru freqüència.

Supose que serà qüestió d'accent, de ritme o, tal volta, de manca de costum, però és cert que això passa i, per telèfon, molt més.

Una abraçada a tots!!