Mallorcàlia

En l’edició del Diari de Balears de dia 29 d'abril, llegim la notícia que la candidata al Consell de Mallorca pel PP, Rosa Estaràs, defensarà la modalitat lingüística del «mallorquí», «lo nostro», si arriba a governar, perquè —segons ella— així l’hi han demanat les persones que s’han acostat a l’envelat que el PP té muntat al centre de Palma.

No dubtam que moltes persones s’hagin adreçat a la candidata Estaràs preocupades per la nostra llengua, però, francament, els quatre anys de despropòsits del Govern del PP en política lingüística ens fan dubtar que aquest partit tengui gens de credibilitat per confiar-li el noble encàrrec de defensar-nos-la. La sucursal balear del Partido Popular espanyol, amb Jaume Matas i Rosa Estaràs al capdavant, ha mantingut sempre una postura aparentment ambigua amb relació a la llengua catalana. I deim aparentment perquè gratant una mica és fàcil veure que la seva postura no ho és gens, d’ambigua, i que les petites contradiccions que podem detectar en el seu discurs responen a l’interès circumstancial del partit per endolcir o fer més mengívola al ciutadà una ideologia que és profundament antimallorquina.

El PP balear comparteix amb el PP nacional (com ells mateixos l’anomenen) exactament el mateix projecte d’Estat-nació espanyol de base exclusivament castellana. Aquest projecte exclou qualsevol forma de diversitat, considerada un element desestabilitzador de l’Estat que, per tant, cal anar ofegant i reduint a la mínima expressió. I no només per una qüestió identitària, sinó, sobretot, per una qüestió pràctica: eliminant la diferència també s’elimina el risc que aquells que som diferents n’arribem a prendre prou consciència perquè qüestionem si la nostra vinculació a l’Estat, almenys en els termes actuals, ens convé. Una societat autocentrada, conscient de ser diferent i amb uns elements que la cohesionin (com la llengua o la consciència d’un passat històric diferenciat, per exemple), és més fàcil que s’organitzi i reaccioni davant l’espoli fiscal de l’Estat, o davant les agressions al territori o al patrimoni. En canvi, una societat diluïda en el magma de referents identitaris i emocionals espanyols, sense nervi ni personalitat pròpia, és més fàcil que assumeixi dòcilment, sense remugar gaire, el seu paper de mamella de l’Estat.

No deim res de nou si afirmam que el PP balear és, essencialment, una potent maquinària electoral que treballa, de cap a cap de legislatura, des de les institucions i des de fora, amb l’únic objectiu de retenir el poder i, amb el poder, els mecanismes que permeten controlar l’opinió pública i la memòria col·lectiva. La qüestió és tenir-nos narcotitzats mentre posen el país en mans de quatre senyorots de la metròpoli (i algun de per aquí) perquè el destrossin en la seva orgia especuladora. La qüestió és aconseguir que els ciutadans d’aquestes Illes acceptem, d’una vegada, la nostra integració cordial a un Estat que no ens surt gens a compte. Com deia el professor Joan Mir en un article publicat al Diari de Balears ja fa temps, Espanya no se'n podria dur entre dos i tres mil milions d'euros anuals de les Balears «sense la complicitat d’alguns reietons que li fan la feina bruta de controlar els mitjans de comunicació, els vots, la banca i tots els punts clau de l’economia».

Tornem, però, a la qüestió de la llengua. Durant aquesta legislatura el Govern de Jaume Matas ha duit a terme una política realment bel·ligerant contra la llengua catalana i, en conseqüència, contra les persones que la parlam. Podem posar-ne molts d'exemples, però, com a mallorcalians que som, ens limitarem a demanar-nos quantes actuacions del Govern del PP en política lingüística han contribuït a fer-nos més fàcil la vida? (Si qualcú en sap cap, que ens ho digui.) En canvi, quantes actuacions del Govern del PP no han suposat posar-nos encara més entrebancs, als que volem viure en català? Quantes actuacions del Govern del PP no han cercat, exclusivament, fer recular la presència del català en àmbits on havia guanyat una certa preeminència, com l’educació, la publicitat institucional o la mateixa Administració autonòmica? I quantes intervencions dels responsables polítics —començant pel mateix president i acabant per l’ocurrent director general de política lingüística— no han cercat desacreditar, fins i tot amb insults, tots aquells ciutadans que volem veure plenament reconeguts els nostres drets com a parlants de català?

Ara, però, s’acosten eleccions, i la sucursal balear del PP espanyol té un problema. És possible que les enquestes els hagin fet veure que aquests quatre anys han fet llarg, en qüestions de llengua. L’embranzida antimallorquina del Matas exministre d’Aznar de l’any 2003 segurament ara ja no els convé, per guanyar les eleccions. Ben mirat —i això ho saben molt bé— la principal pesquera d’on el PP obté els vots és la població autòctona de llengua catalana, una gent que, independentment de la seva tendència política, encara sent una forta adhesió a la seva llengua. Això explica que ara, per captar el favor i el vot d’aquestes persones, tornin a treure tot l’arsenal d’arguments demagògics sobre la llengua: que si defensaran les nostres modalitats davant el pèrfid estàndard, que si el bilingüisme, que si la llengua no es pot imposar... Com ja varen fer l’any 2003, tornaran a manyuclar el tema lingüístic per obtenir-ne un profit electoral, encara que sigui contribuint a la desinformació de la població (o aprofitant-se’n sense escrúpols).

Ara toca posar-se la careta del bon polític mallorquí que defensa lo nostro. Ara toca comprar una nina mona que escriu en català perquè vagi fent mamballetes i repartint somriures, blaiures i confits. Però a aquestes alçades a molts de mallorquins ja ens ha caigut la bena de davant els ulls. Perquè ja ens han demostrat de què són capaços. Perquè ja hem tastat les conseqüències devastadores de la seva política lingüística, i intuïm les que podria arribar a tenir en el futur. Perquè ja ens han deixat clar que l’única modalitat que realment els importa és la que es parla per devers el Manzanares.

A aquestes alçades, la careta els és massa petita per dissimular les orelles del llop que han demostrat ser, amb fets i amenaces complides, durant aquests quatre anys.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Tema

Text

El teu nom

Email

Web

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
• Traducció simultània a IB3... en castellà
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)

• Llengua i política [19]
• Fets i gent [12]
• General [3]
• Cartes que no lliguen [2]
• Presentació i benvinguda [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom