Mallorcàlia

Quan el poder empra la llengua, la llengua esdevé «poderosa»

mallorcalia | 30 Abril, 2007 10:15

Un amic mallorcalià que signa Melòman ens ha fet arribar un comentari a través de la nostra adreça de correu electrònic. Alhora que li ho agraïm, li demanam que en el futur ens faci arribar els seus comentaris a través del blog. Com que el comentari és molt llarg, en reproduïm les parts que contenen les idees que ens han semblat clau:

«[...] Pens que la responsabilitat dels poders públics com a legitimadors de l’ús del català es pot exercir de moltes maneres. N’hi ha una que és subtil però que té una transcendència enorme: el comportament públic dels polítics en relació amb la llengua.

»Vos contaré una anècdota que em va passar fa uns sis o set anys. Havia assistit a l’Auditòrium de Palma a la final del concurs internacional de cant dedicat a la memòria de la malaguanyada soprano mallorquina Francisca Cuart. Record que en aquella vetlada, a més de bona música, vàrem poder sentir una gran diversitat de llengües, ja que els concursants, abans de la seva actuació, es presentaven en el seu idioma en uns vídeos enregistrats prèviament. [...] El català va ser el fil conductor de l’esdeveniment i la llengua que feia de pont entre totes les altres. Record també que el conseller d’Educació i Cultura d’aleshores, el Sr. Damià Pons, va fer una intervenció en un català formal molt adequat per a l’ocasió. Tot plegat va fer que experimentàs la normalitat de l’ús de la meva llengua a la meva terra. Un guster, vaja.

»Però l’anècdota que vos vull explicar va passar a la sortida del concert, on vaig coincidir amb un conegut meu i la seva dona, tots dos procedents d’Andalusia, gent afable i educada que, encara que duen més de mitja vida vivint a Mallorca, no parlen en català. Els vaig saludar en mallorquí i en aquella ocasió ells em varen respondre amb un «Bona nit» que em va sorprendre perquè mai fins aleshores no els havia sentit a dir res en la nostra llengua (tampoc no m’hi han tornat a parlar posteriorment). Tornant cap a ca meva vaig pensar que allò només podia ser conseqüència de l’experiència que acabàvem de viure tots plegats: un acte conduït sense inhibicions en català en què tot un conseller havia parlat en la nostra llengua a un auditori on hi havia gent d’arreu del món... Pens jo que allò els degué fer veure la llengua d’una manera diferent i que això explicaria la seva resposta en català. [...]

»Aquesta anècdota em ve a la memòria cada vegada que veig els nostres representants polítics fent un ús poruc i vergonyant de la nostra llengua, o quan directament deixen de parlar-la per no ofendre ningú (com si la seva manera d’actuar no fos ofensiva per als mallorquins). Pens en el missatge que subtilment ens transmeten amb el seu comportament acomplexat: “la vostra llengua no val per parlar davant segons qui o per fer segons què o per tractar segons quins temes...” I pens com amb el seu comportament van minant la nostra autoestima i ens desautoritzen quan volem parlar en català davant parlants d’altres llengües. Francament, polítics que m’ofenen d’aquesta manera a mi, mallorquí de tota la vida, no em valen.»

Fets i gent | Següent | Anterior | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb