Janer i Melià: dos «catalanistes» a la cort de Jaume Matas
mallorcalia | 25 Abril, 2007 23:40
No sabem què passarà en el futur amb la senyora Janer, però ja tenim prou perspectiva per valorar el pas del senyor Melià pel Govern de Jaume Matas. Regirant les hemeroteques d’aquests darrers quatre anys, hem trobat una única ocasió en què el senyor Melià, director general de Política Lingüística, ha fet la seva feina i ha mostrat un mínim de zel per vetlar per la llengua catalana i pels drets dels ciutadans que la parlam. Va ser l’estiu del 2003, tot just incorporat al càrrec. L’home acabava d’arribar del Principat i encara no devia estar prou situat en les coordenades ideològiques del partit que l’havia fet director general. L’agost d’aquell any va signar un informe en què qüestionava el decret amb què el conseller d’Interior rebaixava el nivell d’exigència de català per fer de funcionari. Entre altres coses, a l’informe deia que el decret de Rodríguez obeïa a criteris polítics, no tècnics, i alertava que eximir els majors de 50 anys d’acreditar coneixements lingüístics podia ser il·legal (com, efectivament, mesos després va considerar el jutge que va anul·lar l’aplicació d’aquesta exempció).
Melià s’havia atrevit a massa, plantant cara al totpoderós José María Rodríguez! L’informe va ser filtrat al diari oficiós del Govern (i oficial del PP), que hi va dedicar la portada i dues pàgines interiors de l’edició del 29 d’agost d’aquell any 2003, i que en un editorial titulat «Rebelión catalanista en el Govern», demanava la destitució de Melià com a director general, a causa del seu excessiu catalanisme i per evitar que es convertís en una font de problemes per al Govern.
Tot plegat (la traïdoria de filtrar a la premsa un informe intern, l’aprovació de normativa contrària al català) haurien d’haver estat prou motiu per a Melià per renunciar al càrrec i tornar-se’n a ca seva amb dignitat. No ho va fer. Aquell toc d’atenció li va deixar clar que l’espai que el PP li concedia per maniobrar no anava més enllà de pagar qualque concurs de redacció infantil i qualque calendariet. I Melià no només va acceptar representar aquest trist paper. Per mantenir el càrrec va voler demostrar que estava més en sintonia que ningú amb la ideologia antimallorquina del PP: es va afiliar al partit i durant aquests quatre anys ha mostrat el zel propi dels conversos justificant, amb les seves paraules o amb el seu silenci, totes les iniciatives de Matas contràries a la llengua catalana i a les persones que la parlam. Això sí, amb el sou i les prebendes d’un càrrec desnaturalitzat que no ha exercit. Cobrar per no fer-ne brot no és també és una forma de corrupció?
En el senyor Miquel Melià, la senyora Janer hi té un exemple de les maneres que gasten dins el PP amb els catalanistes. Potser es pensa que el seu prestigi d’escriptora i la seva popularitat mediàtica la faran immunes a segons quines maniobres. S’equivoca. El PP no és més que el braç polític de poderosos grups empresarials amb interessos econòmics a les Illes Balears. El PP és el mitjà que permet a aquests grups controlar la quota de poder autonòmic imprescindible per assolir els seus objectius. Ara els pot interessar aprofitar la imatge amable de Janer per qüestions de màrqueting electoral. Però quan se n’hagin servit, només que detectin que la seva presència al Parlament o dins el Govern pot perjudicar-los, se’n desfaran sense cap mirament. Llevat que la senyora Janer estigui disposada a seguir la brillant trajectòria de Miquel Melià i faci de la servitud al partit i del silenci còmplice la seva bandera. És clar que, en això, si ha de mester consell, sempre en pot demanar a son pare.
Cartes que no lliguen | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Re: Janer i Melià: dos «catalanistes» a la cort de Jaume Matas
Matancer | 27/04/2007, 17:08
Seria bo conèixer el nom dels articulistes.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
- Traducció simultània a IB3... en castellà
- Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
- Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
- Personal sanitari i llengua... a Espanya
- El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
- Personal sanitari i llengua
- “La plaça del Diamant”: quin guster!
- «También en asientos traseros»
- N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)
melià
manacio | 26/04/2007, 14:05
Tanta sort que el país ha donat vida a altres il.lustres Meliàs, més dignes, i decididament compromesos amb la llengua i la identitat nacional dels mallorquins...