Mallorcàlia

Això que us contarem va passar fa un parell de setmanes. Una amiga mallorcaliana va anar a comprar a un forn d’un barri de Ciutat. La va atendre una al·lota que, per l’aspecte, va suposar que era sud-americana. Preveient problemes de comunicació, la nostra amiga, quan feia la comanda —naturalment en mallorquí—, anava assenyalant què volia a fi de fer-ho més entenedor a l’al·lota: «Dues ensaïmades, un cocarroi, una magraneta i una panada.» La dependenta seguia les indicacions sense cap problema, i anava embolicant les pastes que li demanava la nostra amiga. En un moment determinat, però, l’al·lota no va entendre una cosa i la nostra amiga la hi va repetir, en mallorquí, més a poc a poc i acompanyant les paraules de gests per explicar-se millor.

Darrere el taulell també hi havia una senyora que, per l’aspecte i les maneres, semblava la madona del forn. La nostra amiga ja havia reparat que tota l’estona, mentre despatxava una altra clienta, la senyora l’anava mirant de reüll. Quan l’al·lota sud-americana va manifestar que no havia entès la nostra amiga i aquesta va insistir a parlar en mallorquí, la madona del forn no va poder pus i va esclafir, també en mallorquí: «Que no ho veu, que no l’entén? Faci el favor de parlar-li en castellà si vol que l’entengui?»

Com que la nostra amiga ja tenia tot el que volia, va pagar, va esperar que la dependenta li tornàs el canvi, li va donar les gràcies educadament i va sortir de l’establiment. La nostra amiga ens va comentar que s’havia sentit violentada i dolguda per la reacció de la senyora del forn.

Tots els mallorquins hem après, de ben petits, que davant un interlocutor que no parla en català hem de parlar en castellà. És una norma que ens perjudica, perquè ens obliga a renunciar al dret d’usar la nostra llengua i perquè amaga la nostra llengua als de fora, que tenen molt poques ocasions d’aprendre-la. Cada generació aprèn aquesta norma de la generació anterior, per imitació i pel control que la mateixa societat exerceix sobre el nostre comportament. Les normes d’aquesta naturalesa són molt difícils de modificar, fins i tot quan les causes que les varen generar (com els sistemes repressius o vexatoris del franquisme) han desaparegut.

Però que modificar-les sigui difícil no vol dir que sigui impossible, com demostra el comportament de la nostra amiga. Ella, mantenint l’ús del català amb la dependenta sud-americana, transgredeix la norma. És evident que no hi ha cap raó objectiva perquè hagi de deixar de parlar en català, ja que la dependenta, que no mostra tenir cap problema amb la situació, ho entén gairebé tot (el context hi ajuda). A més, amb el seu comportament transgressor, la nostra amiga ofereix a l’al·lota immigrant l’oportunitat de tenir contacte amb la llengua del país i d’aprendre-la. Ben mirat, això és el que passa a qualsevol societat lingüísticament sana: els autòctons faciliten la llengua del país als que han vengut de fora, i ningú se n’escandalitza.

El comportament de la madona del forn, en canvi, fa veure que els mallorquins no som una societat lingüísticament sana. Les seves mirades de desaprovació o les seves paraules són un exemple clar de control social exercit per un membre del grup (una mallorquina) sobre un altre membre del propi grup (una altra mallorquina) per fer complir una norma imposada des de l’exterior (parlar en castellà amb qui no parla català). Un observador extern interpretaria aquest comportament com el gran triomf del poble colonitzador sobre el poble colonitzat: quan el colonitzador ja no ha d’aplicar cap mecanisme coercitiu per exercir el control, perquè l’exerceixen els mateixos indígenes entre ells. És clar que, com que no som observadors externs del que ens passa, ens costa considerar-nos indígenes colonitzats, una categoria que solem aplicar a persones d’altres latituds...

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Tema

Text

El teu nom

Email

Web

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
• Traducció simultània a IB3... en castellà
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)

• Llengua i política [19]
• Fets i gent [12]
• General [3]
• Cartes que no lliguen [2]
• Presentació i benvinguda [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom