mallorcalia | 21 Abril, 2007 20:20
Malauradament, fets com aquest passen sovint cada vegada que un mallorquí fa una cosa tan anormal com parlar en català a la seva terra amb persones de fora. I el que havia de ser un sopar distès amb amics (o una consulta rutinària al PAC, o un desplaçament amb taxi...) es converteix per al mallorquí en una galtada psicològica i una càrrega de frustració. En el millor dels casos, aquesta frustració es pot dissipar amb bon humor i la complicitat dels amics; en el pitjor, anirà deixant un pòsit que, a la llarga, arribarà a fer qüestionar al mallorquí si li surt a compte actuar de forma tan anormal i transgressora, o si no li convé més adoptar un rol submís i renunciar a l’ús del català. El fet és, però, que tant si fa una cosa com si fa l’altra, se sent malament: no li agrada haver d’afrontar conflictes a cada punt, però encara li agrada menys haver de renunciar a la seva llengua.
Les topades com la que conta l’amic mallorcalià a la seva carta tradueixen, en el pla interpersonal, les relacions de poder entre el grup lingüístic autòcton mallorquí i el grup lingüístic castellà. El segon disposa de tot el poder simbòlic que li proporciona parlar la llengua de l’Estat, cosa que atorga als seus membres la potestat d’imposar la seva llengua als que ells identifiquen com a nacionals espanyols, però que no parlen castellà. Els mallorquins no disposam d’aquest poder, i, tot i que parlam la llengua històrica pròpia del país, a ulls dels castellans (i també de molts de mallorquins, ai las!) no estam legitimats per imposar l’ús de la nostra llengua.
És interessant remarcar que quan es produeixen aquestes topades, els factors que en altres contexts serien essencials (com la relació entre cambrer i client —a qui, en condicions normals, es respecta i es dóna la raó), passen a un segon terme. I fixem-nos que no és un problema d’intercomprensió. Les topades no es produeixen mai entre castellans i alemanys, o entre castellans i anglesos... En aquests casos, els castellans solen malavejar per facilitar la comunicació, sobretot si els hi va el guany.
La relació de poder desigual es pot disfressar de moltes maneres, que tots coneixem prou bé. És allò de “a tu, que ets bilingüe, què et costa parlar en castellà?”, o allò altre de no ser mal educats, o allò tan típic de “estamos en España”, que en el cas denunciat a la carta s’ha convertit en un curiós “estamos en un restaurante argentino”. Ja veim que no és només una qüestió de ser espanyol (la majoria d’immigrants argentins no ho són), sinó de parlar la mateixa llengua del grup que, dins l’Estat espanyol, té més poder. El personal argentí del restaurant en qüestió ja deu haver percebut quina és la distribució de poder entre els dos grups lingüístics, el mallorquí i el castellà, i es limita a actuar en conseqüència.
En continuarem parlant en el proper article.
joan | 29/04/2007, 22:21
Amics de Mallorcàlia: ja sabem tots que aquesta bona gent tipus es balea existeix i, vulguem no vulguem, formen part, per petita que sigui, del nostre entramat social. Jo opt per ignorar-los, ni respondre´ls, tan elegantment com puc. I com que en aquest blog, per lliure que sigui, no hi pinten res: què tal no donar-los cobertura?
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
tú si que tienes delito
es balea | 29/04/2007, 07:08
No se de qué te quejas si tú eres el primero en traicionar la lengua Mallorquina
¿ donde esta la lengua mallorquina en esta web ?
en ningun lado,
la escondes,
reniegas de ella,
te avergüenzas de escribirla
con tu actitud la haces desaparecer y le das muerte lo mismo que la sudaca a la que recriminas
Ves la paja en el ojo ajeno, pero no la viga en el propio
y te hablo en castellano porque el que no se respeta a si mismo no puede exigir respeto de los demas
renegado y genocida de la lengua mallorquina