Mallorcàlia

Els mallorquins estam tan avesats a haver de renunciar a l’ús de la nostra llengua, que sovint aquesta renúncia ens passa desapercebuda. És una fet tan integrat en el nostre sentit comú, en la manera com creim que han de ser les coses i com esperam que siguin, que rarament qüestionam si podrien ser d’una altra manera. Si repassam les activitats que feim quotidianament i analitzam en quina llengua les feim, ens sorprendrem de la quantitat de vegades que hem de renunciar al català vivint a Mallorca.

Per exemple, podem llegir en català les instruccions d’ús dels medicaments? I les instruccions de la rentadora? Podem parlar tranquil·lament en català si hem de fer una gestió amb la nostra operadora de telefonia mòbil? Podem llegir en català la composició dels plats precuinats que compram al supermercat? Quantes vegades hem experimentat que, si parlam en català, demanar cent grams de cuixot dolç a la xarcuteria pot convertir-se en una autèntica odissea? I les empreses que ens voldrien com a clients, quina consideració ens tenen, si no empren el català en la publicitat amb què inunden les nostres bústies? Podem anar al cinema a veure una pel·lícula doblada o subtitulada en català, a Mallorca, o és una missió autènticament impossible? Quantes vegades hem cercat el DVD amb la versió doblada al català d’una pel·lícula comercial i no l’hem trobat, o l’hem trobat després de trescar cel i terra i, a més, l’hem hagut de pagar més car? Podem anar tranquil·lament a qualsevol restaurant i esperar que ens ofereixin la carta en català? Podem esperar que el cambrer que ens atén al bar no només no ens durà un te quan nosaltres li hem demanat un tallat, sinó que a més ho farà amb la mateixa cortesia i educació amb què serveix els turistes que li parlen en alemany o anglès? Quantes vegades hem hagut de deixar de parlar en català perquè el metge no ens entenia? Quantes vegades ens hem sentit intimidats per parlar en català davant un policia o un guàrdia civil? Quantes vegades no ens han atès en català o no ens han facilitat impresos o documents en català a l’Administració? Quantes vegades...?

La llista seria interminable i segur que qualsevol de vosaltres la podeu ampliar a partir de la vostra pròpia experiència. La nostra vida de mallorquins és feta d’una acumulació de renúncies, de vegades petites, altres vegades de major envergadura, en ocasions fins i tot doloroses. Són renúncies tan íntimament incorporades al nostre quefer de cada dia, que no les veim. Tot sovint les acceptam perquè l’experiència ens diu que anar contracorrent suposa un gran desgast, una enorme despesa d’energia psíquica, i perquè, ben mirat, cap de nosaltres no és fet de pasta d’heroi. Som persones normals que, pels avatars de la història, formam part d’una comunitat lingüística amb els drets trepitjats sistemàticament.

N’hi pot haver que es conformin pensant que tot allò que no podem fer en català ho podem fer en castellà i que, vaja, quina sort i quina riquesa més gran que suposa poder parlar dues llengües. Aquests sovint recorren a la tirallonga d’elogis del bon mallorquí bilingüe amb què ens inflen el cap els qui sovint són monolingües de pedra picada. Els mallorquins no hem de voler ser bilingües, no: hem d’aspirar a saber tantes llengües com ens faci falta o com ens véngui de gust aprendre, perquè cada llengua que sabem és una porta que ens obrim al món. Però aquesta no és la qüestió. No es tracta que sapiguem una llengua o dues o deu, sinó de les coses que podem fer en la nostra llengua i les que no hi podem fer. I de les vegades que no poder fer coses en la nostra llengua ens fa sentir malament i ens resta qualitat de vida, perquè ens provoca frustració, o fins i tot angoixa; perquè cada vegada que deixam de parlar en català en el fons sentim que ens estam traint a nosaltres mateixos i a la nostra gent.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Tema

Text

El teu nom

Email

Web

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
• Traducció simultània a IB3... en castellà
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)

• Llengua i política [19]
• Fets i gent [12]
• General [3]
• Cartes que no lliguen [2]
• Presentació i benvinguda [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom