Rafel Nadal, això sí que és un «ace»!
mallorcalia | 01 Maig, 2007 20:10
Ja fa temps que els mallorcalians admiram en Rafel Nadal per les seves qualitats com a esportista i com a persona. Ara, a més, hi hem d’afegir la nostra admiració pel seu civisme i pels seu compromís amb la nostra terra i la nostra gent. Diumenge, després de guanyar la final del trofeu Comte de Godó, en Rafel va dir les paraules d’agraïment habituals en mallorquí, cosa que ens va fer sentir molt orgullosos, perquè parlant en la nostra llengua en Rafel deixava ben clar al món d’on era, sense filtres interposats, i associava la seva gesta esportiva a tots nosaltres.
A més, les persones de prestigi com en Rafel Nadal són un referent per a milers i milers de joves, un model a imitar en molts d’aspectes. En un temps en què determinats responsables públics sembla que s’empegueeixen de parlar en la nostra llengua, l’actitud del manacorí és una alenada d’aire fresc, perquè fa arribar a tothom el missatge que per a ell la nostra llengua és important. Tan important, que la incorpora a la celebració del seu triomf esportiu en un esdeveniment de transcendència internacional.
Vaja, tot un luxe per als mallorquins i un exemple a seguir. Gràcies, Rafel!
Quan el poder empra la llengua, la llengua esdevé «poderosa»
mallorcalia | 30 Abril, 2007 10:15
Un amic mallorcalià que signa
Melòman ens ha fet arribar un comentari a través de la nostra adreça de correu electrònic. Alhora que li ho agraïm, li demanam que en el futur ens faci arribar els seus comentaris a través del blog. Com que el comentari és molt llarg, en reproduïm les parts que contenen les idees que ens han semblat clau:
«[...] Pens que la responsabilitat dels poders públics com a legitimadors de l’ús del català es pot exercir de moltes maneres. N’hi ha una que és subtil però que té una transcendència enorme: el comportament públic dels polítics en relació amb la llengua.
»Vos contaré una anècdota que em va passar fa uns sis o set anys. Havia assistit a l’Auditòrium de Palma a la final del concurs internacional de cant dedicat a la memòria de la malaguanyada soprano mallorquina Francisca Cuart (Segueix)
Gabriel Bibiloni parla de Mallorcàlia
mallorcalia | 29 Abril, 2007 23:56
Hem sabut que el professor de la UIB Gabriel Bibiloni s’ha interessat per Mallorcàlia en el seu blog, cosa que li agraïm i que ens encoratja a continuar endavant. Només volem matisar una qüestió: el professor Bibiloni diu que Mallorcàlia és un blog dedicat monogràficament a la llengua, i això no és ben bé així. Mallorcàlia és, sobretot, un blog sobre les persones i sobre la nostra experiència com a parlants de català. La llengua ens interessa, per descomptat, però no per si mateixa, sinó com a element que ens fa ser qui som i com som; ens interessa com la casa comuna d’uns quants milions de persones d’aquesta part del sud d’Europa amb qui compartim una mateixa manera de veure el món i d’expressar-lo. És la casa on trobam el benestar que ens proporciona reconèixer-nos en allò que ens és íntimament propi i familiar. I els mallorcalians no ens conformam que sigui una casa esquefida i insalubre, on visquem estrets i infeliços: la volem àmplia, lluminosa i ben ventilada, amb bones vistes sobre les cases del voltant, i prou còmoda i atractiva perquè la gent que hi passa per davant hi vulgui entrar, alguns potser només de visita, altres fins i tot per quedar-hi a viure.
Janer i Melià: dos «catalanistes» a la cort de Jaume Matas
mallorcalia | 25 Abril, 2007 23:40
La inclusió de Maria de la Pau Janer a la llista del PP al Parlament Balear ens ha fet pensar en una altre
catalanista integrat en les hosts peperes: el loquaç Miquel Melià. De fet, hi ha certs paral·lelismes entre tots dos: Janer ha festejat fins fa dos dies amb la Convergència d’Artur Mas, i diuen que Melià havia militat a Unió Democràtica de Catalunya; tots dos s’han dedicat a la docència de la llengua i la literatura catalanes; abans d’entrar en política tots dos havien estat més o menys vinculats al catalanisme cultural (Janer com a escriptora; Melià, per la seva relació amb la família Moll i amb l’Estudi General Lul·lià); tots dos s’integren al PP apel·lant a la seva independència política, i tots dos semblen aportar al PP una pàtina de
centralitat i de respecte cap a la llengua...
(Segueix)
Una fornera que no s’estima prou
mallorcalia | 24 Abril, 2007 12:04
Això que us contarem va passar fa un parell de setmanes. Una amiga mallorcaliana va anar a comprar a un forn d’un barri de Ciutat. La va atendre una al·lota que, per l’aspecte, va suposar que era sud-americana. Preveient problemes de comunicació, la nostra amiga, quan feia la comanda —naturalment en mallorquí—, anava assenyalant què volia a fi de fer-ho més entenedor a l’al·lota: «Dues ensaïmades, un cocarroi, una magraneta i una panada.» La dependenta seguia les indicacions sense cap problema, i anava embolicant les pastes que li demanava la nostra amiga. En un moment determinat, però, l’al·lota no va entendre una cosa i la nostra amiga la hi va repetir, en mallorquí, més a poc a poc i acompanyant les paraules de gests per explicar-se millor.
(Segueix)
Fets i gent | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)