Mallorcàlia

El cas de na Saïda Saddouki ha acabat, per ara, com era previsible: amb un informe en què els mateixos que han estat acusats d’un comportament reprovable neguen tots els fets que els imputen i s’amaguen, una vegada més, darrere allò de «és la nostra paraula contra la teva». O, més concretament, «és la nostra paraula de representants espanyols de la llei i l’ordre contra la teva paraula de dona immigrant i catalanista».

Però, per què ens resulta tan difícil de creure la versió donada pel capità Bartolomé del Amor i el seu personal? Per què ens resulta molt més versemblant i creïble la versió de na Saïda?

 (Segueix)

Dia 30 d’agost Diario de Mallorca publicava una notícia excel·lent: IB3 emetrà aviat tots els programes en llengua catalana. A la mateixa notícia, el periodista es feia ressò de la protesta de l’OCB perquè, fins ara, a IB3 l’accent mallorquí o la llengua mateixa s’han emprat com a recurs còmic, i donava l’exemple d’Agustín el Casta i madò Pereta. (Pocs dies després, el president de l’OCB, Jaume Mateu, va adreça una carta al diari en què deixava clar que en cap moment ell no s’havia referit a aquests dos personatges, com podria donar a entendre la notícia.)

Els mallorcalians pensam que els personatges de madò Pereta i d’Agustín el Casta no es poden posar dins el mateix sac. Aquest darrer, l’interpreta un actor que amb prou feines sap parlar en català (almenys no ha demostrat mai públicament que en sàpiga) i que per fer riure es val de quatre frases i quatre trets fonètics de la nostra llengua (els que sap reproduir: fixau-vos, per exemple, que no sap fer la doble ela de cavall).

Madò Pereta és tota una altra cosa. El professional que hi ha darrere el personatge, Joan Carles Bestard, no només té un domini excel·lent de la llengua, sinó que, a més, ha sabut crear un registre de mallorquí que li serveix perfectament per caracteritzar el seu personatge: una senyora d’edat, mallorquina fins a l’arrel dels cabells, que compensa el caràcter entranyable (que podria arribar a ser embafós) amb certa polissoneria i, fins i tot, una mica de malícia.

El Casta pretén fer humor escarnint els mallorquins. Joan Carles Bestard, en canvi, no fa befa de la nostra manera de ser o de parlar, sinó que en fa una autèntica recreació, i se serveix d’un determinat registre de la llengua per construir i fer versemblant el seu personatge. Si madò Pereta ens fa gràcia, no és perquè se’n rigui de nosaltres, sinó perquè ens hi reconeixem, o hi reconeixem una tia, una padrina o una veïna. I si ens agrada és perquè el seu humor blanc, precisament, li serveix per comunicar als mallorquins un missatge de respecte per les coses pròpies, començant per la llengua.

Que per molts d’anys pugueu continuar donant guerra, madò Pereta!

Acte de suport als catalanoparlants maltractats

Ens arriba per correu electrònic la notícia que demà, dia 6 de setembre de 2007, l’Obra Cultura Balear farà un acte en defensa dels drets lingüístics i de suport a les persones que han patit algun tipus de maltractament pel fet d’haver parlat en català. Serà a les 20 h a la sala d’actes de Comissions Obreres (carrer de Francesc de Borja Moll, 3, de Palma). Tots els mallorcalians hi som convidats.

El cas de n’Èric Bertran

També per correu electrònic ens arriba l’anunci d’una campanya per internacionalitzar el cas de n’Èric Bertran, un al·lot del Principat que quan tenia 14 anys va ser acusat de terrorisme per haver demanat l’etiquetatge en català a una sèrie d'empreses. Se n’ha penjat a YouTube un reportatge subtitulat en anglès i dividit en cinc parts. Aquí teniu l’enllaç a la primera part. Us recomanam que també descarregueu les altres quatre. Els fets que s’hi expliquen fan feredat, malgrat el bon humor que hi posa el jove que els va haver de patir.

Els fets denunciats per na Saïda Saddouki (vegeu l'article anterior) ens han fet pensar en un altre cas de vexació d’un mallorquí per part de les forces de seguretat de l’Estat. Segurament molts de vosaltres també recordareu l’agressió verbal i psicològica que el juny del 2004, als aeroports de Barcelona i Palma, va patir el jove estudiant Antoni Mestre pel fet d’haver-se adreçat en català a uns agents de la Guàrdia Civil.

 (Segueix)

Llegim amb indignació la notícia que avui, dia 28 d’agost del 2007, recullen els principals diaris de Palma: la ciutadana mallorquina d’origen marroquí Saïda Saddouki ha estat vexada per agents de la Guàrdia Civil i, a més, ha perdut una feina de traductora pel fet d’haver defensat el seu dret de parlar en català.

Abans de res, els mallorcalians volem expressar la nostra solidaritat més càlida a na Saïda, i li volem agrair l’exemple que, amb el seu coratge, ella, que és mallorquina d’adopció, ha donat a molts de mallorquins de naixença que en circumstàncies semblants es mostrarien molt menys ferms en la defensa dels seus drets lingüístics.

Els fets denunciats per na Saïda són molt greus. El comportament dels dos agents de la Guàrdia Civil implicats (un dels quals té el rang de capità) és condemnable des de molts punts de vista.

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)
• Els acudits de la directora general de Política Lingüística
• La política lingüística del Govern Antich: era això?

• Fets i gent [12]
• Llengua i política [17]
• General [3]
• Cartes que no lliguen [2]
• Presentació i benvinguda [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom