Mallorcàlia

Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)

mallorcalia | 11 Maig, 2008 21:02

Aquestes darreres setmanes hem ensopegat a la premsa amb algunes notícies sobre la Direcció General de Política Lingüística que dirigeix Margalida Tous. Això ens ha omplert d’alegria, perquè vol dir que al Govern encara hi ha una tal Direcció General. Com que no n’havíem sabut res des d’abans de Nadal (fins fa ben poc el darrer comunicat de premsa penjat a la seva pàgina web era de novembre de l’any passat), teníem por que Francesc Antich no hagués decidit prescindir-ne. Però no, ser-hi, encara hi són. Ara, què fan és un misteri difícil d’esbrinar. Durant aquests mesos de silenci, hem esperat amb paciència i una mica d’il·lusió l’anunci dels projectes que el departament de Margalida Tous —suposàvem— estava enllestint. Al capdavall, però, del part de la muntanya n’ha eixit un ratolinet en forma de tríptic informatiu sobre l’ús del català a l’Administració autonòmica. Un tríptic, d’altra banda, tan ben pensat que té la virtut de vendre com una prohibició del castellà allò que la normativa de referència (el Decret 100/1990) fixa com la necessitat positiva d’emprar el català de manera preferent. Vaja, que la senyora Tous ha regalat als enemics del país i de la llengua carnassa fresca per alimentar el seu pamflet pútrid. I, com era previsible, els llops antimallorquins no han perdut l’ocasió de fer-hi sang.

D’això se’n diu tenir pipella política, senyora Tous!