Mallorcàlia

L'endemà de Sant Jordi, Gabriel Bibiloni va publicar a Diari de Balears un article ben interessant sobre l'ús del català al sistema sanitari. Deia el professor Bibiloni: «si els nostres hospitals es van poblant de metges i altre personal sanitari que no fan un ús efectiu, oral i escrit, de la llengua pròpia del país, estam construint una sanitat que priva la comunitat catalanoparlant del dret d'una atenció mèdica òptima, encara que només sigui perquè aquesta optimitat requereix el clima de comoditat i confiança que només es produeix quan metge i pacient es comuniquen en el mateix idioma. Consentirien una cosa diferent els hispanòfons de territoris monolingües allà en els seus països?»

I tant que no la consentirien; ni la consenten, de fet.

 (Segueix)

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha anul·lat el Decret 162/2003, amb el qual el Govern Matas va rebaixar el nivell de coneixements lingüístics necessaris per fer feina a l’Administració autonòmica. És una notícia excel·lent per als mallorcalians: els jutges han posat sentit comú allà on la dreta antimallorquina, amb Jaume Matas i José María Rodríguez al capdavant, varen posar demagògia i ganes d’embullar la troca. El Govern del PP, deixant de banda que la preparació lingüística del personal de l’Administració és un factor que repercuteix directament en el servei que s’ofereix als ciutadans, va promoure una rebaixa absurda d’acord amb la qual, per exemple, s’exigia el mateix nivell de coneixements de català (el B o elemental) a un auxiliar administratiu i a un lletrat o a un interventor de l’Administració autonòmica. És a dir, que a funcionaris de qui s’espera que sàpiguen redactar, per exemple, dictàmens o resolucions, només se’ls demanava que acreditassin tenir uns rudiments d’ortografia per redactar textos breus i no gaire complicats.

L’anul·lació del Decret 162/2003 suposa deixar les coses tal com les fixava el Decret 25/2001, aprovat pel Pacte de Progrés, de manera que el nivell d’exigència de coneixements de català tornarà a ajustar-se al tipus de feina que fan els membres dels diferents cossos i escales de l’Administració autonòmica. Als funcionaris dels cossos generals amb títol de batxiller o superior, per exemple, se’ls tornarà a demanar que acreditin coneixements de nivell mitjà.

Ara estaria bé que el Govern Antich, que tant ens està decebent en matèria de política lingüística, fos prou valent per anar fins i tot més enllà del Decret 25/2001 i fes extensiva l’exigència de coneixements de nivell mitjà també als funcionaris dels cossos facultatius dels grups A, B i C, que ara només han d’acreditar coneixements elementals. El sentit comú ens diu que també és una exigència proporcionada al tipus de feina que fan aquests funcionaris.

Per demanar que no quedi...

Aquestes setmanes passades els responsables de l’IB-Salut varen negar-se a incloure un requisit lingüístic en les properes oposicions per fer feina de metge o d’infermer al sistema sanitari públic de les Illes Balears. Els mallorcalians consideram aquest fet molt greu, perquè perpetua una situació que massa sovint es tradueix en la conculcació dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Conculcació especialment greu perquè es produeix en unes situacions en què més que mai les persones necessitam poder-nos expressar i ser atesos en la nostra llengua. Reproduïm a continuació un testimoni contundent d’aquesta necessitat.

«Una vegada, fa devers dos anys i mig, vaig haver de recórrer a un hospital de la meva ciutat amb el peu torçat —em pensava que me l’havia romput. A urgències, a banda d’haver d’esperar quatre hores, vaig tenir la mala sort de ser atès per un metge espanyol, o que almenys parlava castellà. L’home es va limitar a mirar la radiografia i a balbucejar alguna cosa que vaig interpretar com un «no entiendo», «no veo nada». Li vaig fer una pregunta, però tampoc no vaig entendre la seva resposta.

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Abril 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30

• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)
• Els acudits de la directora general de Política Lingüística
• La política lingüística del Govern Antich: era això?

• Fets i gent [12]
• Llengua i política [17]
• General [3]
• Cartes que no lliguen [2]
• Presentació i benvinguda [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom