Mallorcàlia

Madò Pereta i Agustín el Casta

mallorcalia | 06 Setembre, 2007 12:15

Dia 30 d’agost Diario de Mallorca publicava una notícia excel·lent: IB3 emetrà aviat tots els programes en llengua catalana. A la mateixa notícia, el periodista es feia ressò de la protesta de l’OCB perquè, fins ara, a IB3 l’accent mallorquí o la llengua mateixa s’han emprat com a recurs còmic, i donava l’exemple d’Agustín el Casta i madò Pereta. (Pocs dies després, el president de l’OCB, Jaume Mateu, va adreça una carta al diari en què deixava clar que en cap moment ell no s’havia referit a aquests dos personatges, com podria donar a entendre la notícia.)

Els mallorcalians pensam que els personatges de madò Pereta i d’Agustín el Casta no es poden posar dins el mateix sac. Aquest darrer, l’interpreta un actor que amb prou feines sap parlar en català (almenys no ha demostrat mai públicament que en sàpiga) i que per fer riure es val de quatre frases i quatre trets fonètics de la nostra llengua (els que sap reproduir: fixau-vos, per exemple, que no sap fer la doble ela de cavall).

Madò Pereta és tota una altra cosa. El professional que hi ha darrere el personatge, Joan Carles Bestard, no només té un domini excel·lent de la llengua, sinó que, a més, ha sabut crear un registre de mallorquí que li serveix perfectament per caracteritzar el seu personatge: una senyora d’edat, mallorquina fins a l’arrel dels cabells, que compensa el caràcter entranyable (que podria arribar a ser embafós) amb certa polissoneria i, fins i tot, una mica de malícia.

El Casta pretén fer humor escarnint els mallorquins. Joan Carles Bestard, en canvi, no fa befa de la nostra manera de ser o de parlar, sinó que en fa una autèntica recreació, i se serveix d’un determinat registre de la llengua per construir i fer versemblant el seu personatge. Si madò Pereta ens fa gràcia, no és perquè se’n rigui de nosaltres, sinó perquè ens hi reconeixem, o hi reconeixem una tia, una padrina o una veïna. I si ens agrada és perquè el seu humor blanc, precisament, li serveix per comunicar als mallorquins un missatge de respecte per les coses pròpies, començant per la llengua.

Que per molts d’anys pugueu continuar donant guerra, madò Pereta!