Mallorcàlia

Una fornera que no s’estima prou

mallorcalia | 24 Abril, 2007 12:04

Això que us contarem va passar fa un parell de setmanes. Una amiga mallorcaliana va anar a comprar a un forn d’un barri de Ciutat. La va atendre una al·lota que, per l’aspecte, va suposar que era sud-americana. Preveient problemes de comunicació, la nostra amiga, quan feia la comanda —naturalment en mallorquí—, anava assenyalant què volia a fi de fer-ho més entenedor a l’al·lota: «Dues ensaïmades, un cocarroi, una magraneta i una panada.» La dependenta seguia les indicacions sense cap problema, i anava embolicant les pastes que li demanava la nostra amiga. En un moment determinat, però, l’al·lota no va entendre una cosa i la nostra amiga la hi va repetir, en mallorquí, més a poc a poc i acompanyant les paraules de gests per explicar-se millor.

 (Segueix)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb