Mallorcàlia

A l'article anterior comentam una carta apareguda recentment al Diari de Balears en què es denuncia un cas de discriminació en un restaurant argentí pel fet d'haver parlat en català al personal que servia les taules.

L'autor de la carta explica que va intentar raonar amb la cambrera, encara que l'intent no va servir de res. La qüestió és, però, si ens correspon a nosaltres, ciutadans mallorcalians, anar constantment amb l'Estatut d'autonomia o amb la Llei de normalització lingüística a la mà per donar explicacions o justificar-nos (Segueix)

Llegim al Diari de Balears del passat 18 d’abril la carta d’un lector que es queixa d’haver estat tractat amb menyspreu a un restaurant argentí de Palma per haver-se adreçat en català a la cambrera.

Malauradament, fets com aquest passen sovint cada vegada que un mallorquí fa una cosa tan anormal com parlar en català a la seva terra amb persones de fora. I el que havia de ser un sopar distès amb amics (o una consulta rutinària al PAC, o un desplaçament amb taxi...) es converteix per al mallorquí en una galtada psicològica i una càrrega de frustració (Segueix)

Els mallorquins estam tan avesats a haver de renunciar a l’ús de la nostra llengua, que sovint aquesta renúncia ens passa desapercebuda. És una fet tan integrat en el nostre sentit comú, en la manera com creim que han de ser les coses i com esperam que siguin, que rarament qüestionam si podrien ser d’una altra manera. Si repassam les activitats que feim quotidianament i analitzam en quina llengua les feim, ens sorprendrem de la quantitat de vegades que hem de renunciar al català vivint a Mallorca.

 (Segueix)

Hi ha molts de mallorcalians que encara no s’han temut que ho són. Es tracta de mallorquins que, en principi, no comparteixen les nostres inquietuds ni el nostre ideari, que pensen que això de la llengua és secundari i que les coses ja estan bé així com estan.

Si ets dels que creuen que les llengües neixen i moren, i que només podem ser testimonis impassibles d’aquest procés natural... Si estàs tan avesat a renunciar a la teva llengua que ho trobes una cosa normal, o potser fins i tot ni n’ets conscient, cada vegada que hi renuncies... Si penses que les llengües petites són poc útils, provincianes, tancades...

 (Segueix)

Si ets mallorquí de soca-rel i et sents orgullós de parlar la llengua dels teus pares, i dels teus padrins, i dels pares dels teus padrins... Si qualque vegada t’ha sabut greu haver de renunciar a la teva llengua, o t’has sentit incòmode o fins i tot vexat pel fet de parlar-la... Si creus que hauria de ser possible viure plenament en català a la nostra terra i no et resignes que les coses continuïn com fins ara, tu també pots ser un mallorcalià o una mallorcaliana.

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Abril 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30

• «Ara és la teva. Parla en català»: crítica raonada a un eslògan desafortunat
• Traducció simultània a IB3... en castellà
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (II)
• Política Lingüística: entre la inoperància i el desencert (I)
• Personal sanitari i llengua... a Espanya
• El Tribunal Superior de Justícia toma el Decret Rodríguez
• Personal sanitari i llengua
• “La plaça del Diamant”: quin guster!
• «También en asientos traseros»
• N’Antonieta Gallega (breu recreació d’un fet real)

• General [3]
• Presentació i benvinguda [3]
• Fets i gent [12]
• Cartes que no lliguen [2]
• Llengua i política [19]
• Ditades de mel [0]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom