Mallorcàlia

Quan el poder empra la llengua, la llengua esdevé «poderosa»

mallorcalia | 30 Abril, 2007 10:15

Un amic mallorcalià que signa Melòman ens ha fet arribar un comentari a través de la nostra adreça de correu electrònic. Alhora que li ho agraïm, li demanam que en el futur ens faci arribar els seus comentaris a través del blog. Com que el comentari és molt llarg, en reproduïm les parts que contenen les idees que ens han semblat clau:

«[...] Pens que la responsabilitat dels poders públics com a legitimadors de l’ús del català es pot exercir de moltes maneres. N’hi ha una que és subtil però que té una transcendència enorme: el comportament públic dels polítics en relació amb la llengua.

»Vos contaré una anècdota que em va passar fa uns sis o set anys. Havia assistit a l’Auditòrium de Palma a la final del concurs internacional de cant dedicat a la memòria de la malaguanyada soprano mallorquina Francisca Cuart (Segueix)

Gabriel Bibiloni parla de Mallorcàlia

mallorcalia | 29 Abril, 2007 23:56

Hem sabut que el professor de la UIB Gabriel Bibiloni s’ha interessat per Mallorcàlia en el seu blog, cosa que li agraïm i que ens encoratja a continuar endavant. Només volem matisar una qüestió: el professor Bibiloni diu que Mallorcàlia és un blog dedicat monogràficament a la llengua, i això no és ben bé així. Mallorcàlia és, sobretot, un blog sobre les persones i sobre la nostra experiència com a parlants de català. La llengua ens interessa, per descomptat, però no per si mateixa, sinó com a element que ens fa ser qui som i com som; ens interessa com la casa comuna d’uns quants milions de persones d’aquesta part del sud d’Europa amb qui compartim una mateixa manera de veure el món i d’expressar-lo. És la casa on trobam el benestar que ens proporciona reconèixer-nos en allò que ens és íntimament propi i familiar. I els mallorcalians no ens conformam que sigui una casa esquefida i insalubre, on visquem estrets i infeliços: la volem àmplia, lluminosa i ben ventilada, amb bones vistes sobre les cases del voltant, i prou còmoda i atractiva perquè la gent que hi passa per davant hi vulgui entrar, alguns potser només de visita, altres fins i tot per quedar-hi a viure.

Janer i Melià: dos «catalanistes» a la cort de Jaume Matas

mallorcalia | 25 Abril, 2007 23:40

La inclusió de Maria de la Pau Janer a la llista del PP al Parlament Balear ens ha fet pensar en una altre catalanista integrat en les hosts peperes: el loquaç Miquel Melià. De fet, hi ha certs paral·lelismes entre tots dos: Janer ha festejat fins fa dos dies amb la Convergència d’Artur Mas, i diuen que Melià havia militat a Unió Democràtica de Catalunya; tots dos s’han dedicat a la docència de la llengua i la literatura catalanes; abans d’entrar en política tots dos havien estat més o menys vinculats al catalanisme cultural (Janer com a escriptora; Melià, per la seva relació amb la família Moll i amb l’Estudi General Lul·lià); tots dos s’integren al PP apel·lant a la seva independència política, i tots dos semblen aportar al PP una pàtina de centralitat i de respecte cap a la llengua...

 (Segueix)

Una fornera que no s’estima prou

mallorcalia | 24 Abril, 2007 12:04

Això que us contarem va passar fa un parell de setmanes. Una amiga mallorcaliana va anar a comprar a un forn d’un barri de Ciutat. La va atendre una al·lota que, per l’aspecte, va suposar que era sud-americana. Preveient problemes de comunicació, la nostra amiga, quan feia la comanda —naturalment en mallorquí—, anava assenyalant què volia a fi de fer-ho més entenedor a l’al·lota: «Dues ensaïmades, un cocarroi, una magraneta i una panada.» La dependenta seguia les indicacions sense cap problema, i anava embolicant les pastes que li demanava la nostra amiga. En un moment determinat, però, l’al·lota no va entendre una cosa i la nostra amiga la hi va repetir, en mallorquí, més a poc a poc i acompanyant les paraules de gests per explicar-se millor.

 (Segueix)

L'«oronella» Janer no fa «CiU»

mallorcalia | 23 Abril, 2007 21:39

La presència de Maria de la Pau Janer com a número vuit a la llista del PP al Parlament balear n'ha pogut sorprendre uns quants, però dubtam que aconsegueixi confondre o enganar ningú. El fet que l'escriptora, que va donar suport a CiU en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, ara s'apunti a la llista del PP balear no vol dir que el PP balear sigui homologable a CiU, ni prop fer-hi.

 (Segueix)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb